La cervesa que dec
Quan era jove pensava que hi hauria temps per tot. Temps per veure la gent. Temps per fer aquella visita. Temps per prendre aquell...
Segueix llegint »
Brunch: esmorzar tard i prou
L’altre dia vaig entrar en un cafè d’aquests de ciutat amb la intenció de prendre un cafè i una torrada. Res complicat. Però d...
Segueix llegint »
Escolta’m una cosa… això del Tinder
Jo no sé en quin moment a ciutat van decidir que, per conèixer algú, calia instal·lar una aplicació al mòbil, descriure’t i penjar...
Segueix llegint »
Parlar i ja està
Jo parlo català perquè és la llengua que he sentit tota la vida. No per militància. No per reivindicar res. Igual que no reivindic...
Segueix llegint »
El model 149-Bis/2
A veure… Hi ha dies que penso que la burocràcia no és un sistema, sinó una manera elegant de recordar-te que, sense papers, no et...
Segueix llegint »
Rodalies: fe, paciència i grafits
Baixar a ciutat sempre és una aventura, però agafar Rodalies és un esport de risc. A Puigtallat, si algú arriba tard, com a mínim ...
Segueix llegint »
A la vora de tot
No sé ben bé perquè m’he decidit a obrir aquest blog. Potser perquè, de tant en tant, la pedra també necessita que algú l’escolti....
Segueix llegint »
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
